dimecres, 12 d’octubre del 2016

Tota la vida i un dia































Amb el temps que em quedi et bastiré un altar
per a lloar, a crits o en un pregon silenci, el teu record.
Potser la vida s'ha acabat, però l'essència
d'allò que sense mida em vas donar
viurà amb mi, i en mi, tota la vida, 

poca o molta, la que em quedi.


Dura condemna la que em vas dictar deixant-me: 

                                                          tota la vida i un dia.
Tota la pena del temps que encara em queda.
Tota la pena del temps que hauré de sobreviure't.



Joan Gimeno.   Montrodon, 11 d’octubre de 2016

2 comentaris: