dimarts, 14 de juny del 2016

La llum del fons del pou























Vagarejant
esmaperdut
somio tardes
incertes
que m'omplen
de blanor.

Cantussejo salms
colgats a la memòria
i faig, dels desitjos,
cordes per poar
del fons pregon
d'un pou
que ni recordo
un dèbil raig de llum
que fa brillar
la teva menuda
i estimada presència.

Quan el mirall petit
de les ninetes
llueix encuriosit
veient la llum,
revenen, de bell nou,
instants de joia
que dubto incrèdul
si mai varen ser meus.

Joan Gimeno.    28 d'abril de 2016

2 comentaris: