divendres, 20 de maig del 2016

On rau el masclisme?





   













    Lluïen al sol les seves pells colrades, d'un color daurat com l'arena dels deserts càlids i misteriosos i els cabells, llargs, sedosos, condicionats amb mil i un productes, anticaiguda, antiarrissament, anticaspa, anti o pro qualsevol altra cosa, tenyits, amagant els ja incipients cabells blancs. Els ulls protegits de les radiacions solars, nocives, per unes ulleres de marca - Gucci, Loeve...- Duien vestits de marca i unes sabates, conjuntades, mostra inequívoca de la més avançada avantguarda italiana.
    Mirant, i jutjant  la gent que passa des d'aquelles cadires embuatades de la terrasseta del Passeig de Gràcia, comentaven:
    - Has vist quin culet més formós?
    - Fa cara de tenir un bon 'polvo', no?
    - Quins 'andares' més provocatius. Sembla que vagi demanant que li fem un favor.
Des del balcó dels seus trenta i escaig, podien permetre's la llibertat d'admirar les belleses de l’altre sexe que desfilaven atrafegades  i comentar-les desenfadadament, sense que ningú gosés titllar de sexista la seva actitud agosarada.
Aquells dos sers, joves, bells, vitals, desinhibits i divertits, tenien la sort de ser... dones.

Joan Gimeno.    Montrodon, 20 de maig de 2016-05-20

2 comentaris:

  1. De vegades ( és cert) el fet de ser dones ens ha alliberat de molts problemes, però d'altres, NO.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ...i per compensar tantes injustícies comeses al llarg dels anys, ara s'han de fer en sentit contrari. El que no m'agrada és aquesta llei del pèndul propugnada pel feminisme extrem.

      Elimina