Ets, com l'aire
que respiro
i el pa que menjo.
Ets part de mi, fins i tot,
aquells moments que no et penso.
Vas envair la meva intimitat
i ara que ets lluny
tot és la teva absència.
Ets l'immens buit al si d'un cor trencat.
Un gran forat sadollat d'impotència.
i el pa que menjo.
Ets part de mi, fins i tot,
aquells moments que no et penso.
Vas envair la meva intimitat
i ara que ets lluny
tot és la teva absència.
Ets l'immens buit al si d'un cor trencat.
Un gran forat sadollat d'impotència.
Joan Gimeno. Montrodon, 29
d’abril de 2016
vale ... vale ... vale ... autèntic .
ResponEliminareal,real,real...com la vida.
Elimina