dimecres, 13 de gener del 2016

Estranyament, floreixen a l’hivern






















Primaveralment, el meu hivern m'ha florit a les mans,
deixant-me munts de flors. Estranys jocs de colors
que m'omplen el paper en forma de poemes.
Quina solitud acompanyada és capaç de dur-les
aquest darrer hivern, tan allunyat de tèbies primaveres
i d'aquells llargs estius de festes i envelat?
Sortosament, tinc tants records que mai em quedo sol.
Entre els records i la por d'oblidar-los
m'ha pervingut, darrerament, l'anhel de ser poeta.

Joan Gimeno.    Montrodon, 13 de gener de 2016

2 comentaris:

  1. Molt interessant el joc entre primavera i hivern amb un joc d'una intensitat vital per poètica impressionant engtre els jugadors, els colors i els poemes.

    ResponElimina