Quan vam morir d'amor,
d'aquell que mata, de cansament,
de suor, de desfici i de líquids,
vam reposar, els llençols per mortalla
i amb els cossos vençuts
per l'esforç amatori,
com Déus caiguts expulsats de la glòria.
d'aquell que mata, de cansament,
de suor, de desfici i de líquids,
vam reposar, els llençols per mortalla
i amb els cossos vençuts
per l'esforç amatori,
com Déus caiguts expulsats de la glòria.
Expulsats, sí. Convictes i confessos
d'haver comès el més impur dels actes.
L'amor ben fet!, l'amor amb tot!
Com ni manen els cànons!
Com mai abans ningú havia gosat fer-lo!
Com mai més cap Déu no tornarà a atrevir-s'hi!
Joan Gimeno. Montrodon, 1er. de desembre
de 2015
Guai...
ResponElimina