Hi ha amors de rauxa
i estrebada,
amors roents de quan tenim quinze anys.
Amors, també, que vam jurar que durarien
eternament, i eternament han mort.
Amors ardents, amb foc a la mirada
i amors adúlters amb l'entrecuix crescut.
amors roents de quan tenim quinze anys.
Amors, també, que vam jurar que durarien
eternament, i eternament han mort.
Amors ardents, amb foc a la mirada
i amors adúlters amb l'entrecuix crescut.
Hi ha amors tranquils, quan ja estem de tornada,
quan estimar no requereix esforç.
Tardor i amor, dos mots que junts són calma;
no s'ha d'estrafer el gest per demostrar
que el cor, cansat i tot, batega encara
quan veu que neix de nou un dia al teu costat.
Joan Gimeno. Montrodon, 12 de
desembre de 2015
Un poema que m'ha arribat a l'ànima, per la seva senzillesa i la seva bellesa.
ResponEliminaContent que t'agradi.
ResponElimina