Quan jo sigui
ben mort, quan ja no em pensis,
quan ja les
velles fulles compostatge siguin
i l’or del blat madur no sigui espiga;
quan ja ningú
no servi el meu mestratge
i la llum del meu record resti apagada;
quan la grisa boira desdibuixi humida
el meus pensaments i la meva memòria...
aquell dia sí, serà aquell dia
quan seré només oblit i pols
sobre l'eixuta
terra .
Joan Gimeno. Montrodon, 27 de gener de 2012
És cru l'oblit, com el gebre dels hiverns, com els hiverns sense memòria.
ResponEliminaM'agrada...
Som terra, Joan. Mai no ens morirem del tot...
ResponElimina...mentre no ens oblidin...
EliminaTenim, en el fons, ànsies de perpetuar-nos.
Elimina