Ja
sé que sóc sorrut i calb
i
una mica massoca i
mig
divertit quan la colla s'ho val.
Puc
semblar boig
quan
la tasca m'hi porta
i
a voltes vehement
quan
m'esmerço com cal.
Si
la cara us decep
no
espereu pas cap canvi.
La
moneda és així,
no
hi ha creu que valgui.
Joan Gimeno. Montrodon , 9 de
febrer de 2012
El poeta no té 2 cares i totes dues bones?
ResponEliminaCrec, sincerament, que el poeta, com a persona, ha de ser coherent amb el seu pensament. Bo o dolent, però cal que sigui un.
ResponEliminaCrec, sincerament, que el poeta, com a persona, ha de ser coherent amb el seu pensament. Bo o dolent, però cal que sigui un.
ResponElimina