...i
progressem, esmaperduts, tot trepitjant espigues.
Colrats pel sol pelegrinem un sòl, esquerp,
que els nostres peus, sempre nafrats, esclafen.
El groc del blat, lluent i cridaner, fendeix
indiferent la xafogor de l'aire.
Com cada juny escoltarem les guatlles
i els grills canors que lloen la bonança.
El ros tresor, el pa de cada dia,
espera,
quiet, la mà del segador.
Deixarem solcs enmig la mar que oneja
quan bufa el vent, tot deixant-hi senders.
Camins
estrets que no tenen sortida.
com viaranys perduts que no menen enlloc.
Joan Gimeno. Montrodon,
5 de juny de 2015
Molt bonic, Joan.
ResponElimina